L’illa
dels pirates
Hi
havia una vegada dos amics una mica trapelles.
Eren
l’Ana i en Rafa ah! i el seu gos
Hank. L’Ana era una nena alta, i
convençuda de si mateixa, tenia
10 anys.
En
canvi en Rafa era baix, molt bo en el futbol,
i tenia 11 anys.
El
seu gos era molt pelut i bordador.
Un
dia, amb l’escola, van anar al port,
i van veure una gran varietat de vaixells,
però un d’ells, que agradava
a tothom, tenia el rètol que posava:
- “PIRATES”
La
professora va dir que podien donar un volt,
i corrents en Rafa, l’Ana i en Hank
van anar al vaixell dels pirates.
Van
entrar en silenci i la porta de sobte es
va tancar.
De
cop i volta van caure a terra...
El
vaixell es movia!
Com
podrien tornar al port?
A
l’hora van veure per una finestra
com s’allunyaven de terra ferma.
De
sobte van escoltar unes veus greus:
_Sí,
sí... ja baixo a la bodega!
-I
porta l’ampolla de rom, no te n’oblidis!
Mentrestant,
els nois i el gos buscaven un lloc on poder-se
amagar.
-Sota
la taula? va dir en Rafa, -no, no,! Va
dir l’Ana.
El
gos amb la cua va assenyalar l’armari,
els nois van estar-hi d’acord i s’hi
van amagar.
El
pirata va agafar el licor i se’n
va anar.
Els
tres van dormir dins l’armari, i
el vaixell va continuar navegant.
A
la matinada següent es van trobar
en una illa, on els pirates van llançar
l’ancla, per desembarcar.
Aprofitant
l’absència del pirates van
sortir del seu amagatall, ja que tenien
gana i volien agafar cocos de les palmeres
que hi havia.
En
Rafa va agafar-ne tres, i l’Ana va
cridar:
-Llençal’s
que jo els agafo!
Amb
aquestes, el capità va veure la
nena, la va agafar de l’orella, i
va dir:
-Qué feu
aquí polissons?.
-Nosaltres,
hem! hem!..., és que nosaltres....
-No
parleu!...
-Ara,
haureu d’excavar fins que trobeu
el tresor!
Després
de moltes i moltes hores...
-L’hem
trobat! Van dir els nens cansats.
-El
cofre és brut! Va dir un dels pirates.
-Igual
que tu! Va dir un altre.
Se
sentien moltes rialles, mentre els nens
descansaven.
Un
d’ells va dir: -No he vingut aquí per
riure! Obrim-lo!
-Sí!
Van dir tots i després de tanta
espera, en el cofre es van trobar.... moltes
monedes d’or.
-Cap
al vaixell amb el cofre!, va cridar el
capità.
Una
vegada al vaixell el capità va ordenar
recollir l’àncora, va distribuir
els pirates: 4 pirates a popa, 5 a estribord,
i la resta amb mi ...i vosaltres dos també.
-Què ens
fareu? va preguntar en Rafa.
-Sereu
els nostres cuiners! va dir el capità.
Van
fer el dinar, i el van endur als pirates.
Tot
estava exquisit i boníssim.
-Pirates!
va dir el capità Reus, dintre de
3 o 4 minuts, serem al port, prepareu-vos!
Per
la finestra veien com s’apropaven
a terra.
-Tinc
una idea, va dir en Rafa -Quan el vaixell
llanci la corda baixarem corrents i ens
afegirem amb els de la classe.
-Veniu,
ràpid, estan llançant la
corda a terra i baixant la passarel.la
al port,
aprofitarem
per fugir!.
-Seguiu-me,
són allà!
A
corre cuita van anar amb els de la classe
que ja estaven reunits.
-On èreu?
Va dir la professora.
-És
que nosaltres.... doncs.....
-Calleu
i anem tots a l’autobús.
Un
pirata els va veure i va cridar. -Ei, ei,
ei,... que s’escapen els cuiners!
veniu aquí!.
-Quins
seran els cuiners que criden? va dir un
nen de la classe desde l’autobús.
No
ho sé! Van dir els dos trapelles
rient, alhora que deien adéu als
pirates.
Patricia
Ruiz.
